2025


Endimaris Sitges 2025 estrena “La cuina del desig”, una experiència immersiva entre cinema i gastronomia

El Festival de Cinema LGTBIQ+ Endimaris Sitges 2025 va incorporar una de les seves principals novetats amb l’activitat “Call Me by Your Name. La cuina del desig”, una proposta singular que va combinar cinema i gastronomia en un mateix relat sensorial.
Inspirada en la pel·lícula Call Me by Your Name, de Luca Guadagnino, estrenada l’any 2017, la sessió va convertir la projecció en un viatge de sabors, emocions i records. L’activitat va plantejar una experiència immersiva a través de dotze petites degustacions pensades per acompanyar i intensificar escenes clau del film, seguint la seva progressió íntima: del primer contacte al desig obert, i de l’èxtasi a l’eco inevitable del comiat.
L’activitat es va celebrar al Restaurant Queenz el dijous 6 de novembre de 2025 a les 20.30 h, en format de projecció amb degustació sincronitzada. Amb una durada total de 2 hores i 15 minuts, la mateixa que la pel·lícula, la proposta va comptar amb una participació de fins a 70 assistents.
El dispositiu de sincronització va ser discret i efectiu. Cada tapa arribava al moment just, precedida per un avís visual o sonor subtil, creant una coreografia precisa entre la pantalla i la taula. D’aquesta manera, el públic no només va veure la pel·lícula, sinó que també la va poder sentir a través del gust, l’olfacte i la textura.
El menú es va estructurar en tres actes, com el mateix film, i cada elaboració va funcionar com una peça narrativa: un gest estètic, un record d’estiu, una textura capaç de suggerir allò que els personatges no diuen però senten. La sessió va començar amb una benvinguda d’Aperol Spritz, que va situar els assistents en aquell estiu italià lluminós i aparentment etern que travessa tota la pel·lícula.
En el primer acte, els sabors van invocar l’inici de la història: la calma, la rutina compartida i les primeres mirades. El pa rústic amb oli d’oliva verge i romaní, les olives marinades amb llimona i ametlles torrades, la burrata amb tomàquets cherry i alfàbrega fresca, i el meló dolç amb pernil curat i menta van dibuixar un paisatge mediterrani on la senzillesa va obrir la porta al desig.
El segon acte va entrar en una zona més intensa i corporal, com la història mateixa: el moment en què la tensió va deixar de ser sospita i es va transformar en decisió. El carpaccio de vedella amb rúcula i parmesà, la mini parmigiana amb cruixent de parmesà i el pollastre a la llimona amb herbes provençals van aportar profunditat, contrast i calidesa, com si el menú també aprengués a dir allò que abans només insinuava.
Finalment, el tercer acte va posar el focus en la dolçor agredolça del record i el comiat. El préssec amb reducció de vi dolç va funcionar com una imatge d’estiu que ja s’allunyava; la infusió de sàlvia, llimona i mel va aportar recolliment; el bombó de xocolata negra amb licor de cirera va tancar la sessió amb una nota d’intimitat fosca i persistent; i el limoncello va deixar a la boca la llum d’allò viscut, com un últim raig abans del canvi d’estació.
Amb “La cuina del desig”, Endimaris Sitges va explorar el cinema des d’un altre llenguatge: el del gust, l’olfacte i la textura posats al servei de la narració. La proposta va demostrar que una pel·lícula també es pot degustar, i que les emocions, com els sabors, tenen un ritme, un crescendo i una petjada que queda molt després del final.
Aquesta activitat va reafirmar la voluntat del festival d’obrir noves formes de viure el cinema LGTBIQ+, apostant per experiències que connecten la pantalla amb el cos, la memòria i el desig.

Endimaris Sitges 2025 estrena “La cuina del desig”, una experiencia inmersiva entre cine y gastronomía

El Festival de Cine LGTBIQ+ Endimaris Sitges 2025 incorporó una de sus principales novedades con la actividad “Call Me by Your Name. La cocina del deseo”, una propuesta singular que combinó cine y gastronomía en un mismo relato sensorial.
Inspirada en la película Call Me by Your Name, de Luca Guadagnino, estrenada en 2017, la sesión convirtió la proyección en un viaje de sabores, emociones y recuerdos. La actividad planteó una experiencia inmersiva a través de doce pequeñas degustaciones pensadas para acompañar e intensificar escenas clave del filme, siguiendo su progresión íntima: del primer contacto al deseo abierto, y del éxtasis al eco inevitable de la despedida.
La actividad se celebró en el Restaurant Queenz el jueves 6 de noviembre de 2025 a las 20.30 h, en formato de proyección con degustación sincronizada. Con una duración total de 2 horas y 15 minutos, la misma que la película, la propuesta contó con una participación de hasta 70 asistentes.
El dispositivo de sincronización fue discreto y efectivo. Cada tapa llegaba en el momento justo, precedida por un aviso visual o sonoro sutil, creando una coreografía precisa entre la pantalla y la mesa. De esta forma, el público no solo vio la película, sino que también pudo sentirla a través del gusto, el olfato y la textura.
El menú se estructuró en tres actos, como el propio filme, y cada elaboración funcionó como una pieza narrativa: un gesto estético, un recuerdo de verano, una textura capaz de sugerir aquello que los personajes no dicen pero sienten. La sesión empezó con una bienvenida de Aperol Spritz, que situó a los asistentes en ese verano italiano luminoso y aparentemente eterno que atraviesa toda la película.
En el primer acto, los sabores invocaron el inicio de la historia: la calma, la rutina compartida y las primeras miradas. El pan rústico con aceite de oliva virgen y romero, las aceitunas marinadas con limón y almendras tostadas, la burrata con tomates cherry y albahaca fresca, y el melón dulce con jamón curado y menta dibujaron un paisaje mediterráneo donde la sencillez abrió la puerta al deseo.
El segundo acto entró en una zona más intensa y corporal, como la propia historia: el momento en que la tensión dejó de ser sospecha y se transformó en decisión. El carpaccio de ternera con rúcula y parmesano, la mini parmigiana con crujiente de parmesano y el pollo al limón con hierbas provenzales aportaron profundidad, contraste y calidez, como si el menú también aprendiera a decir aquello que antes solo insinuaba.
Finalmente, el tercer acto puso el foco en la dulzura agridulce del recuerdo y la despedida. El melocotón con reducción de vino dulce funcionó como una imagen de verano que ya se alejaba; la infusión de salvia, limón y miel aportó recogimiento; el bombón de chocolate negro con licor de cereza cerró la sesión con una nota de intimidad oscura y persistente; y el limoncello dejó en la boca la luz de lo vivido, como un último rayo antes del cambio de estación.
Con “La cocina del deseo”, Endimaris Sitges exploró el cine desde otro lenguaje: el del gusto, el olfato y la textura puestos al servicio de la narración. La propuesta demostró que una película también se puede degustar, y que las emociones, como los sabores, tienen un ritmo, un crescendo y una huella que permanece mucho después del final.
Esta actividad reafirmó la voluntad del festival de abrir nuevas formas de vivir el cine LGTBIQ+, apostando por experiencias que conectan la pantalla con el cuerpo, la memoria y el deseo.

Endimaris Sitges 2025 lives an Immersive experience with “The Cuisine of Desire”, combining Cinema and Gastronomy

The Endimaris Sitges LGTBIQ+ Film Festival 2025 presented one of its main new features with “Call Me by Your Name. The Cuisine of Desire”, a unique proposal that combined cinema and gastronomy within a single sensory narrative.
Inspired by Luca Guadagnino’s 2017 film Call Me by Your Name, the session transformed the screening into a journey through flavours, emotions and memories. The activity offered an immersive experience through twelve small tastings designed to accompany and intensify key scenes from the film, following its intimate progression: from first contact to open desire, and from ecstasy to the inevitable echo of farewell.
The event took place at Restaurant Queenz on Thursday 6 November 2025 at 8.30 p.m., in a screening format with synchronised tastings. With a total duration of 2 hours and 15 minutes, the same as the film itself, the experience welcomed up to 70 attendees.
The synchronisation device was discreet and effective. Each tapa arrived at the precise moment, preceded by a subtle visual or sound cue, creating a carefully timed choreography between screen and table. In this way, the audience did not simply watch the film: they also experienced it through taste, smell and texture.
The menu was structured in three acts, like the film itself, and each creation functioned as a narrative piece: an aesthetic gesture, a summer memory, a texture capable of suggesting what the characters do not say but deeply feel. The session began with a welcome Aperol Spritz, immediately placing the audience in the luminous, seemingly endless Italian summer that runs through the film.
In the first act, the flavours evoked the beginning of the story: calm, shared routine and first glances. Rustic bread with extra virgin olive oil and rosemary, marinated olives with lemon and toasted almonds, burrata with cherry tomatoes and fresh basil, and sweet melon with cured ham and mint created a Mediterranean landscape where simplicity opened the door to desire.
The second act moved into a more intense and physical space, mirroring the story itself: the moment when tension stopped being suspicion and became decision. Beef carpaccio with rocket and parmesan, mini parmigiana with crispy parmesan and lemon chicken with Provençal herbs brought depth, contrast and warmth, as if the menu had also learned to express what had previously only been suggested.
Finally, the third act focused on the bittersweet nature of memory and farewell. Peach with sweet wine reduction acted as an image of summer already fading away; the sage, lemon and honey infusion brought a sense of introspection; the dark chocolate bonbon with cherry liqueur closed the session with a dark and lingering note of intimacy; and the limoncello left in the mouth the light of what had been lived, like a final ray before the change of season.
With “The Cuisine of Desire”, Endimaris Sitges explored cinema through another language: that of taste, smell and texture placed at the service of storytelling. The proposal showed that a film can also be tasted, and that emotions, like flavours, have a rhythm, a crescendo and a trace that remains long after the ending.
This activity reaffirmed the festival’s commitment to opening up new ways of experiencing LGTBIQ+ cinema, embracing formats that connect the screen with the body, memory and desire.
